Foto: Las Provincias (29-02-2016)

“Treballe amb cor, però faig allò que puc [...] en un ambient social tan dòcil amb el mandarí de torn com hostil amb qualsevol despuntar d’idealisme. [...] El meu treball, amerat d’estima, sobre la cultura de la nostra flora, tant al barranc com a la biblioteca, al camp com a casa. El meu treball, que ara per a mi, més que mai, no té espera, el meu Hort de Diana, que tantes hores em furta i em regala, m’ocupa i em despreocupa; el meu calvari i tortura, tresor i ofrena més volguda.”

Aquestes paraules  de Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard 1947-2007) són una mostra del que és considerat el més gran naturalista de la Comunitat Valenciana des de Cavanilles (s.XVII), doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, va dedicar quasi tota la seua vida a l'estudi de l'etnobotànica valenciana i, concretament, de la flora de les comarques centrals.

Youtube

 Molt popular, Pellicer va destacar com a investigador i recuperador del llegat fitoterapèutic i etnobotànic valencià: donava xarrades sobre plantes medicinals i sendes de muntanya, era professor a la Universitat d'Alacant i, anteriorment, a la Popular de Gandia; col·laborava sovint en diverses publicacions i feia sengles intervencions en programes televisius d'ecologia de Punt 2 i Gandia Televisió, encara que no estava molt cómode amb els muntatges del món audiovisual, va saber transmetre la seua saviesa i despertar en els espectadors l'interés per conéixer i respectar la natura de les constres comarques.

 El 1999 va guanyar el primer Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic, publicat en tres volums dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent (de cada un dels quals ja se n'han fet tres edicions); l'any 2002 va ser Premi d'Honor de la Cultura Popular de l'Ajuntament de Pedreguer; en 2005, el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia va organitzar un sopar i un concert d'homenatge a la seua figura i en 2006 va rebre el Premi Valldigna d'Investigació. A banda, també va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme, este últim de forma pòstuma al programa Medi ambient, en el qual s'encarregava de la secció Les nostres plantes.

 Mort als cinquanta-nou anys els últims dies de gener de 2007 a sa casa de la platja de Miramar, se'l va trobar el 5 de febrer i va ser incinerat dos dies més tard, després d'un multitudinari funeral amb missa al seu poble. Des d'aleshores, un recorregut rural a l'Alcúdia, el Centre Social de la Vall de Gallinera, un Jardí de Flora Pintoresca a Carrícola, un Jardí Etnobotànic a l'Estació Biològica de les Torretes de la Font-Roja a Ibi, i un parc de Bellreguard porten el seu nom en record.

El 30 de Març de l'any 2016 va ser nomenat fill predilecte de Bellreguard (el primer de la seua història).

Per últim, vos deixe un vídeo amb el homenatge póstum que li van dedicar a canal 9.